diumenge, 19 de maig del 2013

Un racònte fotografic


Un racònte fotografic es un libre bèu que recampa lei fotografias de l’artista Emile Savitry, tanben pintre. L’ensems negre e blanc nos mena sus l’empont d’un film non-acabat e maudich: La FLor de l'Atge. I vesèm Prevert (l’escenarista), Marcèu Carné (lo realizator), e leis actors Arletty, Aimée, Lombard e Reggiani. Lei contribucions escrichas de Carole Aurouet e Sophie Malexis fan lume sus l’istòria de l’òbra misteriosa ai bobinas envoladas. I aprenèm leis disputas de Carné-Prevert, l’espelida de la polida Anouk Aimée, lei concessions escenaristicas ligadas a la manca de budgècte e  enfin lei criticas assessinas que s'indignan de veire Carné virar a l’exterior e qu’anoncian, a mon avejaire, leis articles de la novèla ersa que tugaràn lo cinèma poetic francés.

Lo libre, en papier glaçat, es divisit en dos : la partida escricha e la partida imatjada. Lo dorsier que conten lo budgècte, lo casting, lei cançons dau film e enfin l’escenàrio poetic de Prevert es un tresaur.

Aqueste libre es publicat per la mòstra : Emile Savitry, un racònte fotografic de La Flor de l’Atge, lo film maudich realizat per Marcel Carné, d’après leis escenàrios de Jacques Prévert, virat a Bela-Ila-de-Mar en 1947. (Emile Savitry, un récit photographique de la Fleur de l’Age, le film maudit réalisé par Marcel Carné, d’après les scénarios de Jacques Prévert.)
Emile Savitry, Un racònte fotografic (Un récit photographique), 2013, Gallimard, París, França.

Arletty per Savitry. 
Lei Bretonas dins la dicha d'intencion dei cineastas devon "restar autenticas e non fachas per la toristalha." 

Jaume (Prevert) a dich...


"Un pauqueton d'aur sus lei barras de la gàbia e degun s'interessa plus ais aucèus."
Jaume Prevert.

Jaume Prevert, escenariò in Un racònte fotografic, p.38.

Sèrgi Reggiani dins La Flor de l'Atge. Fotografia de Emile Savitry.

Lo nom d'Aimada


Lo nom d’Anouk Aimée es estat  bufat  per Jaume Prevert sus lo rodatge de La Flor de l'Atge. "Anouk, çò diguèt, es polidet, mai es cortet. Te direm Aimée ! "
Alòr Anouk gardèt lo nom d'ostau. 

D'après Carole Aurouet, La flor de l'atge, lo film maudich de Marcèu Carné e Jaume Prevert, (La fleur de l'âge, le film maudit de Marcel Carné et Jacques Prevert)  in:  Émile Savitry, Un racònte fotografic, (Un récit photographique), Paris, França, Gallimard, 2013, p9-36.
Fotografia de Emile Savitry sus lo rodatge dau film La flor de l'Atge.

Moi, parler petit niçart



 La campanha de França de Joan-Glaudi Lalumière fa lo retrach de dos collègas, individualistas que mòntan una agéncia de viatge dins lo bus : « lo cultibus. » Coma per l’agéncia de viatge de la vila de Tam, es una entreprèsa culturala que permet de descubrir lei luòcs ligats ai libres marcants de l’istòria nòstra. Lo public (aquí de retirats) son mai interessats per l’actualitat d’uei que non pas lo « Bèu ». E se refusan de vesitar leis ostaus d’escrivans prevists au programa. 
Sensa lo mestier d’un San-Antonio, Joan-Glaudi Lalumière assaja de faire d’umor... sus un bilanç de la franca culturala ben negre. Mai fauta de saupre faire rire tomba dins de caricaturas violentas, franchimandas de çò que siam. Ansin, un dei personatges principaus decidís de plantar cavilha a Niça. Aicí sota, vos fau part de la descripcion, de la parladura dei personatges occitans....
Es Tintin au Congò ! Lo mielhs es de legir lei marrideis impressions, de còps que i a, fisicas que lo marrit accent fan espelir sus Alexandre, lo viatjista.  
Lo libre, que se debana en 2010, es estat publicat en 2013 amb una manca gròssa de cultura occitana. Ambé mesprès. A la francèsa, qué ! Bòn racavòmi! Vos estampe lei marridei paginas, l’anatz pas crompar, saique !

Jean-Claude Lalumière, La Campagne de France, 2013, La Dilettante, França, París.



Clicar sus lei paginas per lei tornar mai belas!