dissabte, 10 de febrer del 2007

Lou tiatre, l'estiéu

Aro l'agènci me prepauso de faire de tiatre tout un estiéu pèr un viage à la mountagno. Iéu, I.J, me vaqui l'aventurié d'uno aventuro "club med". Animatour de tiatre... Ount' anan? Es acaba lou tèms di grandis aventuro en Amasounio? Mai ai ma pichoto idèio aqui dessus. Se capite de dreissa la chourmo d'adulte que se trobo à l'estage d'estièu partiren emé uno caravano, laissarai la vilo de Tam e l'agènci e... e.... e...

Léa Coulanges pèr Didié Leclerc

Vouliéu parla tiatre que dins la vilo de Tam es ço que me sauvo quouro ai pas lou mourau. Prenen la chourmo di persouno que frequenton l'agènci e mene aquéu pichoun mounde pèr realisa de tiatre. Es souciau, qué! Prenen tres ou quatre mourcèu de teissut, tres ou quatre cartoun e en tres o quatre sesiho realisan un espectacle. Fa tres o quatre an d'aco que pèr la veirino de l'agènci siéu - à l'improuvisto - lou meteire en scèno d'aquéu pichoun mounde (n' i a que fan de couralo pèr aco). Aro, quauqui metèire en scèno o atour venon m'ajuda. Aviéu envejo pèr ilustra moun prepaus de pega la fouto d'uno coumediano dou recantoun que m'es caro e que m'agrado forço. O! Aviéu trapa la foutougrafio de LEA COULANGES sus lou site d'un foutougrafe talentuous: Didié Leclerc. Mai coume es soun gagno pan e que falié respeita si dré d'autour, ai causi de la pas bouta. Poudès vèire Lea en negre e blanc (of courso) sus la pagino: http://www.atelier-n89.com/cadres/theatre.htm (clica sus "galerie")
E osco à Didié Leclerc pèr soun obro! E un poutoun à Léa!

remembre chocolat


Me remembre quora tornave dau licèu, me montava una enveja pregonda de chocolat caud. Nosautres èriam de caids, aviam lei nostras drogas coma totei lei jovents botonos. Aviam la costuma de tubar a la chut-chut darrier lei prefabricats ronhos per faire ben. Mai,contrarament a mei collègas, l'acostumança au tabac me venia pas. Voliau faire d'esfort, mai capitave pas. Rai! Mon acostumança venia puslèu d'una enveja d'enfant, d'un desjunat qu'anonçaria una jornada novèla a l'ora dau gostat. Après una jornada de chorma a escotar de vectors, de chifras, a dessicar lei granolhas, te venia la desirança amorosa d'aquo. Era un instant magic onte te podias dire que tot anava recomençar.

Me remembre de la violéncia de la causa. Lei sers d'ivèns, quora fasia nuech, tornaviam d'una violènta jornada en carri e es aqui que te montava la manca. Promier, la manca de chocolat te prènia la garganta, lo palais, la lenga. A la subita, t'arribavan leis imatges d'un lach - fresc, entier - qui bolhis, dins un rieu blanc, dins una caissarola que rabina un pauc qu'aquo dona de gost. Après, pas de problèma, te vesias prene un bon cacao en podre. (Vole pas citar de marcas aqui pasmens la marca chivalina de chocolat es la melhora per lei mai preissats. Per lei pas preissats, aconselharai autra causa). E es aqui pendent que ton veisin escotava lo darrier Nirvana dins son walkman que te vesias te cramar lei dets contra la bola verda, ta preferida, aquela que se fendiscla sus lo costat. E, sensa te n'avisar, fasias adeja lei gestes de ta degustacion.
Au vilatge, sempre dins la negra nuech, te vesias te precepitar en co de ta maire, tremolant d'enveja. Lo ventre ja pesuc per tei pantais gromands. Ja, mercés a ton imaginacion, avias engolit un litre de lach... dequé dise?... una vaca entièra! E te vesias dubrir la porta coma un monstre ("n'en vole! n'en vole"), te precepitar sus la taula en faus maubre e aqui... entendre la mamà te dire: "Lo super èra barrat... t'ai crompat de cerealas". E tombaves en comas chocolatique.



PS: Desencustatz, un cop de mai, mon eresia, tornarem au negre e blanc lo cop que ven...

divendres, 9 de febrer del 2007

n coume nougaro

Nougaret - Famille vaudoise d’origine française dont le nom vient de l’occitan nogueret, du latin nucarius, noyer (de nux, noix). Nogarède, Nougaro et Noguier sont d’autres patronymes du Midi de la France rappelant des noieraies, plantations de noyers. (13.11.94)

dijous, 8 de febrer del 2007

lou rouge e lou nègre


Le Rouge et le Noir

pèr Claude Nougaro

L'enseigne au néon
A rentrée du
Bouge
Eclaire la chambre
Noir
D'une lueur
Rouge
Quand descend le
Soir
Et dans cette chambre
Rouge
Y a un grand type
Noir
Avec une fille
Rouge
En robe de soie
Noire

L'enseigne au néon
A l'entrée du
Bouge
Eclaire la chambre
Noir
D'une lueur
Rouge
Couleur d'abat-
toir
Et dans cette chambre
Rouge
Y a le grand type
Noir
Qui boit du gin
Rouge
Comme un enton-
noir
Tandis qu'la fille
Rouge
Se remet du rouge
Noir

L'enseigne au néon
A l'entrée du
Bouge
Eclaire le type
Noir
Qui s'met à rire
Rouge
Et s'ressert à
Boire
Tandis qu'la fille
Bouge
Ses hanches de soie
Noire
Au rythme d'un
Blues
Qui sort du bouge
Noir

L'enseigne au néon
A l'entrée du
Bouge
Bat comme un cœur
Noir
Le type se fait tendre
Rouge
La fille dit- Non
Noir
- Qu'est-ce qui te prend ?
Rouge
Lui demande le
Noir
Qui voit soudain
Rouge
C'est parce que je suis
Noir ?
- Non, dit la fille
Rouge
C'est parce que t'es
Noir

Pèr mis ami de la vilo de Tam uno cansouneto coulourado. Se trobo sus lou proumié disque dou Nougarose dins l'integralo PHILIPS (aro agoutado, me sembla). Ja, tout Nouga es aqui. Li coulour, la foutougrafi, lou cinèma. Un moudèle de cansoun. Pèr li puriste de la vilo de Tam, ai fa uno infidelita au blanc l'ai tourna plaça pèr lou rouge. Poudès aprepara la peticioun tre ara. Assajas d'escouta la cansoun sus un site dedica au Nouga. Es tras que bono.



L'aventura umana d'I.J

Quora la vei au recanton d’una carriera e de la Vila-Tiatre apareisser coma una fada blonda (car es blonda ara) Indiana Jones l’aventurier d’una Provença perduda se ditz : " bon… La vau faire rire…. ". Bada, es espantat coma Ulisse dabans lei serenas. Car es polida coma una serena dins L’Odissèa. Reconeis sa votz, son agach e son biais de comediana que la quita jamai. Se ditz : "Vau èstre agradiu per èstre agradiu. Non. Siáu pas plus amorós." E la vila, sa preséncia, sa preséncia a ela dins la Vila-Tiatre, au mitan de la selva d’aquela vila onte son passats de cinèmas en cinèmas coma de lianas en lianas lo tòrna dins lei pregondors escuras de sei rembranças. La vila tiatre l'inspira. Ara, la fa rire coma degun l'a fach rire. Coma un Chaplin imaginatiu se servis d'una aficha despegada per se faire un vestit, una rauba, un instrument de musica. L'imaginacion torna que sa musa es en facia d'èu. Podriá butar son còp de gòrja coma lo gardian qu’atriva sei buòus. Voudriá un còp de mai èstre l’aventurier perdut de sei grands uelhs. Mai compren vertadièrament que lo film cala quora la serena, que l’agacha dei pès a la tèsta, li ditz : « As totjorn gardat lei memei vestits ? Dempuèi que te coneisse, auriás poscut cambiar de K-Way ! "

La cantaira que prenia lo lume


Liza es una cantaira que pren de vam. L'ai vista començar e la vesi ara. I a dos mondes! M'a espantat l'autre ser. Es arribada sus la scèna dau teatre dau Chin Que Tuba en Avinhon. Son biais, son assegurança, tot prenia lume per son unenca preséncia. Es acompanhada d'un percussioniste completament caluc qu'es de bon ausir.
Francament es agradiu de veire grandir una artista, de la veire s'enganar de dralha, tornar, aprene son mestier e existir enfin. Vos disi pas l'emocion que me prèn quora vesi Liza sus scèna ara. L'espectacle es bastit, lo contacte amé lo public se fa. Es pas amator es professionau. Es bon, bon, bon. Era pas ganhat per ela dins lo mitan occitanista coma dins lo mitan de la musica. Falia faire sei provas.... E ara capita!
Dempuèi que li escrivi de cançons vesi mon biais de trabalhar autrament. Sentissi mei tèxtes autrament. Cau faire viure aquela cançon amé aquela cantaira. E es aqui, ara, qu'aquo m'interessa. Mon escritura li sembla de mai en mai. Es mai ritmada, e ensaji de li faire ara una cançon groove onte cerqui pas lo sens o la pretencion literaria mai una cançon que fa bolegar lo monde. Amé de rimas, de ritmes simples, de cançons que podriam escotar en boita. Lo disc de Liza que vendrà (mai aqui es una idèa personala e engatja pas la cantaira) serà un disc ritmat que s'arrestarà pas de nos faire dançar. E aquo es ambicios: quau es lo cantaire o la cantaira europenca que nos fa vertadierament bolegar??? Ara, quora veses Liza sus scène sortisson seis influéncias e seis annadas d'aprendissatge. D'annadas amé lo paire a faire balèti dins lei mercats o lei carrièras. Es ara, now, maintenant, que lo mestier raja de la sorga. Siam anats trop lèu. Eriam de començaires. Ara, Liza es Liza. E rèn pou pas plus l'arrestar!

Vos aconselhi, doncas, un pichot repais amé Liza.

Concèrt venent de notar:
Lo Restaurant Françoise durbirà exepcionalament sei pòrtas lo ser dau 14 de febrier per aculhir Liza en trio, amb un menù concebut especialament per l'occasion (26 €: entrada, plat, dessert e un gòt de vin) e mai que mai de musica per vos far viatjar en ben bòn companhia per aqueu jorn de Sant Valentin.
Reservacions au 04 32 76 24 77 (20h30 a Avinhon, a costat de la Plaça Pie).

Prochain concert à noter :
Le Restaurant Françoise ouvre exceptionnellement ses portes le soir du 14 février pour accueillir Liza en trio, avec un menu spécialement élaboré pour l’occasion (26 euro : entrée, plat, dessert et verre de vin) et surtout de la musique qui vous fera voyager en bien bonne compagnie lors de cette Saint Valentin !
Réservations au 04 32 76 24 77 (20h30, à Avignon, près de la Place Pie).

dilluns, 5 de febrer del 2007

una bona nova



Lo Pecout nou es arribat! La nova es bona! Vos podètz marcar tre ara! Agachatz coma es polida la cuberta de Ben! E puèi... Pecout es quauqu'un! Per una cultura modèrna en lenga d'oc, votatz per lo negre e blanc de Ben e Pecout!